L'estaca

L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el Sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset que no veus l'estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba,
tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si tu l'estires fort per aquí,
i jo l'estiro fort per allà
segur que tomba,
tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però Siset fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
però és que Siset pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el seu cant!

Lavi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap a quin indret
i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant que en Siset
el darrer que van ensenyar.

El poste

El abuelo Siset me hablaba
temprano en el portal
mientras esperábamos al sol
y veíamos pasar los carros.

Siset, ¿no ves el poste
al que todos estamos atados?
Si no podemos deshacernos de él
¡nunca podremos caminar!

Si todos tiramos, caerá
y no podrá durar mucho tiempo,
seguro que cae,
cae, cae,
ya debe estar muy inclinado.

Si tú lo tiras fuerte por aquí,
y yo lo tiro fuerte por allá,
seguro que cae,
cae, cae,
y podremos liberarnos.

Pero Siset, hace mucho tiempo,
mis manos se están pelando,
y cuando la fuerza se me va,
ella se vuelve más ancha y más grande.
Sé bien que está podrida,
pero es que Siset pesa tanto,
que a veces la fuerza me olvida.
¡Vuelve a cantarme su canción!

El abuelo Siset ya no dice nada,
el mal viento se lo llevó,
quién sabe a qué lugar
y yo aquí bajo el portal.
Y mientras pasan los nuevos bailarines,
estiro el cuello para cantar
la última canción que Siset,
la última que nos enseñaron.

Composição: