Vicis D'extraradi

Som de la terra

Som de una plena aigua clara, una petita espèlma
L'amor que es va fer cèndra, mare, serás etèrna
24 anyets prenent la vela del l'emisferi que ens rodeja, del mar que gela
Calor que crema, som l'aburriment que et fa acurtar l'espera
Som l'energia cuan hi ha algo que et frena
Buscant la via per surtir de l'era, la dels humams que cèrquen la felicitat sembrant misèria

Soc de la terra, la boira que sega, la calma que ofega, la llengua tancada
Soc de ponent, la terra oblidada, som el suspir de la nostra iaia
Som mes de caricies que d'una mirada, un escenari que ens pot fer traure tota la rabia y no
No em tenim prou i si ens cou
L'interior del rap es el que a mi em mou
No siguis babau, estic obrint-me a cercles nous
Em dones la clau, no cambies de candau y prou escou la ferida
Quan he surtit del pou, prou de tanta misoginia liquida en el mon cony
Sembla que no. No n'aprenem dels errors, estic confosa. La merda m'arriba fins al coll

Som l'esperança que mai em perdut, la mosca que un dia volava a la llum
Som la llança, l'amor y l'escut
La vida que anyoro, no es tona de tu
El dol d'una mare la pena d'un pare, la força de l'avia, la historia de l'avi
Sento el pum! Clab! Resona sota el barri
Aqui en diem vicis d'extrarad
El caminar y el rapejar on el cor ens digi
El meu millor santuari, será fent un calvari, ¡joder!
No hi ha qui enbs pari, no
No hi ha quin ens pari

Soc de la terra
Soc de ponent
La terra oblidada

Soc de la terra, la boira que sega, la calma que ofega, la llengua tancada
Soc de ponent, la rerra oblidada, som el suspir de la nostra iaia
Som mes de caricies que d'una mirada, un escenari que ens pot fer traure tota la rabia y

Som l'esperança que mai em perdut, la mosca que un dia volava a la llum
Som la llança, l'amor y l'escut
La vida que anyoro, no es tona de tu
El dol d'una mare la pena d'un pare, la força de l'avia, la historia de l'avi
Sento el pum! Clab!
Resona sota el barri

Soc de la terra
Soc de ponent
La terra oblidada